Abraçada

L'està esperant en una plaça del Gòtic, hi ha molta gent, de sobte nota que el miren, es gira cap a la dreta i allà està, a uns metres d'ell, va de vermell, els seus ulls somriuen, la seva boca somriu, la seva expressió diu —ja et val—, s'apropa, s'abracen amb la taula pel mig i tot desapareix.

La seva olor, les mans a la seva cintura, la galta contra el seu coll, era això, se separen l'espai just per veure que tots dos somriuen, era això el que necessitaven, es tornen a abraçar.